El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot:
enmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.;
a final de paraula [...]
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
En una coordinació de sintagmes nominals, se sol mantenir l'article que acompanya cada nom coordinat. Per exemple:
La producció i el disseny de l'espectacle són a càrrec d'una altra empresa.
Si teniu un fill o una filla de menys de dos anys, reserveu seient només per a l'adult.
Això no obstant [...]
En l'àmbit de l'esport, l'expressió apretón equival a esprint en català i designa l'acceleració ràpida de la velocitat amb què un corredor intenta d'avançar els adversaris, especialment en la proximitat de la meta. Per exemple:
En Roc va guanyar la cursa gràcies a l'esprint final.
Aquesta [...]
La locució per part deen general té el sentit de 'pel que es refereix a'. Per exemple:
Per part d'ella, l'assumpte queda tancat.
Sovint, però, aquesta expressió també es fa servir en les oracions passives per indicar l'agent o qui realitza l'acció. Per exemple:
Gol per part del Barça [...]
En una coordinació de sintagmes preposicionals en què les preposicions són iguals, es pot suprimir la segona i coordinar els complements si la interpretació dels elements es considera que és unitària o única. Per exemple:
El pis d'en Pau i la Jana presenta un estat lamentable. (hi ha un sol pis [...]
En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.
En els mots aguts [...]
Quan d'un mot que comença per s- en fem un compost culte (politico + social = politicosocial) o un derivat (pre + selecció = preselecció), aquesta essa no es dobla encara que representi un so de essa sorda entre vocals. Per exemple: altisonant, anglosaxó, antisèptic, italosuís, morfosintaxi [...]
En català, quan es vol indicar el significat 'fer ressortir', 'destacar', cal fer servir l'expressió posar en relleu, i no posar de relleu. Per exemple:
L'entrenador va voler posar en relleu l'esforç de cada jugador de l'equip.
Els veïns van posar en relleu que el president de la comunitat no [...]
La locució castellana de todas todas, que significa 'amb tota seguretat' o 'sigui com sigui, sense condicions', es diu a totes passades o de totes passades en català. Per exemple:
Em fa l'efecte que es va equivocar a totes passades.
Ell volia anar-hi de totes passades; però jo l'en vaig dissuadir.
[...]